Per què els nens haurien d’aprendre Filosofia?

Jordi Nomen

· Professor i autor de "El nen filòsof"

Màster en Filosofia i llicenciat en Història contemporània, Jordi Nomen és Professor de Filosofia i cap del departament d'Humanitats de la 'Escola Sadako' de Barcelona. En el seu llibre 'El nen filòsof. Com ensenyar als nens a pensar per si mateixos assenyala els beneficis que té l'educació filosòfica en el desenvolupament intel·lectual, personal i social dels infants. Nomen és un ferm defensor del paper de les Humanitats a l'educació dels nens i entén la Filosofia com un 'element bàsic de ciutadania' que hauria d'estar present en totes les escoles. Entre els seus beneficis, destaca que la Filosofia desenvolupa en els nens 'el pensament crític, creatiu i curós'. Per a Jordi Nomen, aquest últim tipus de pensament és d'especial importància per a tenir en compte l'impacte de les nostres accions en els altres. "Hem de passar del 'jo' al 'nosaltres' per buscar el bé comú i crear quelcom junts. Aquest és el sentit de l'educació", afirma el filòsof.


Creant oportunitats

Jordi Nomen

Màster en Filosofia i llicenciat en Història contemporània, Jordi Nomen és Professor de Filosofia i cap del departament d'Humanitats de la 'Escola Sadako' de Barcelona. En el seu llibre 'El nen filòsof. Com ensenyar als nens a pensar per si mateixos assenyala els beneficis que té l'educació filosòfica en el desenvolupament intel·lectual, personal i social dels infants. Nomen és un ferm defensor del paper de les Humanitats a l'educació dels nens i entén la Filosofia com un 'element bàsic de ciutadania' que hauria d'estar present en totes les escoles. Entre els seus beneficis, destaca que la Filosofia desenvolupa en els nens 'el pensament crític, creatiu i curós'. Per a Jordi Nomen, aquest últim tipus de pensament és d'especial importància per a tenir en compte l'impacte de les nostres accions en els altres. "Hem de passar del 'jo' al 'nosaltres' per buscar el bé comú i crear quelcom junts. Aquest és el sentit de l'educació", afirma el filòsof.


Creant oportunitats

Transcripció

00:04
Jordi Nomen. Sóc en Jordi Nomen, professor de Ciències Socials i de Filosofia a l’escola Sadako de Barcelona i autor, també del llibre El nen filòsof: com ensenyar als nens i les nenes a pensar per si mateixos.

00:21
Ana Isar. Hola, Jordi. Em dic Ana i sóc mare de dos nens petits. Estic encantada de poder parlar amb tu sobre la filosofia i la importància que té en l’aprenentatge dels nens. Segons la filosofia, per a què serveix l’educació?

00:33
Jordi Nomen. Moltes gràcies pel teu interès, Ana. A veure, jo crec que en el llibre he intentat que els filòsofs de tota la història de la humanitat ens contestin els problemes i les preguntes que tenim avui dia. Llavors, aquí, potser, podríem anar a Rousseau, no?, aquest filòsof del segle XVIII que ens parla que l’home ha de superar la seva individualitat per buscar el bé comú. I, per tant, aquí crec que ha d’estar l’educació, no?

01:01
Jordi Nomen. Ser capaç de passar del “jo” al “nosaltres”, d’acord? I aconseguir, doncs, crear alguna cosa junts que valgui la pena, no? En aquestes societats democràtiques complexes en què vivim.

01:12
Ana Isar. Llavors, què és la filosofia? Sobretot, com l’explicaries al meu fill de vuit anys perquè ell pogués entendre-la?

01:18
Jordi Nomen. A veure, d’entrada, la filosofia és un saber. És un saber que ens fa crítics, que ens fa creatius, que ens fa curosos. Si jo hagués d’explicar-ho al teu fill de vuit anys, el que no faria és explicar-li. És a dir, treballaria amb preguntes. Li diria, per exemple, “com et dius?”. I, a partir d’aquí, li preguntaria si el seu nom és important per a ell, si el fa únic. I, a partir d’aquí, li diria què més és el que el fa únic.

01:48
Jordi Nomen. I li diria si això que el fa únic ho comparteix amb algú més o només ho té ell. És a dir, iniciaríem un diàleg socràtic perquè això prové ja de molts anys enrere, quan Sòcrates anava per les places d’Atenes i interrogava a la gent per aconseguir un món millor, no? I, només en acabar aquest diàleg socràtic li preguntaria: “Bé, mira, el que hem fet és filosofia. Podries tu ara dir-me què és la filosofia? “

02:14
Jordi Nomen. De fet, si haguéssim de reprendre per a tothom què és la filosofia, doncs és, precisament, aquest saber que ens permet interrogar-nos sobre les coses, que ens permet donar-li sentit i que ens permet, també, actuar. Comprendre per actuar. La filosofia no hauria de ser només un pensament teòric que es queda aquí, en l’èter surant, sinó que hauria de tenir també aquest factor d’actuació, no? Per canviar, especialment, les injustícies, que són moltes i molt importants en el nostre món, no?

02:46
Ana Isar. Per a què li serveix la filosofia a un nen o un jove?

02:48
Jordi Nomen. A veure, jo crec que, d’entrada, un jove o un nen, quan comença a filosofar s’adona que això el torna més rigorós, no? En primer lloc, la filosofia serveix per veure quins són els prejudicis, els estereotips que tenim, quines són les idees preconcebudes que portem amb nosaltres, en la nostra motxilla, al darrere. Això és molt important perquè els permet veure quins són aquests prejudicis.

03:14
Jordi Nomen. En segon lloc, jo crec que la filosofia també dona caràcter. Perquè la filosofia que jo proposo no és una filosofia d’un nen sol, que està pensant i reflexionant en el buit, sinó que és una filosofia que inclou el diàleg amb els altres, amb la família, però amb altres nens, sobretot, a classe. I, per tant, això permet que aquest nen s’adoni de la diversitat que hi ha, de la pluralitat d’idees que hi ha i que qualsevol persona ens pot ensenyar alguna cosa nova. I que totes les persones tenim opinions diferents. I que unes opinions són més fonamentades i d’altres no. I això dona caràcter, per mi.

03:50
Jordi Nomen. I en tercer lloc, jo crec que un nen i un jove que practica filosofia s’adona que cal canviar les coses que són injustes, que no funcionen. I, per tant, això ens fa millors ciutadans. Als nens i als joves, els nens també han de ser ciutadans des del seu inici, no? No només quan compleixen la majoria d’edat. La filosofia per a nens, de fet, va ser un projecte que es va iniciar cap els anys seixanta, quan un professor nord-americà anomenat Matthew Lipman, que donava lògica a la universitat, es va adonar que els seus alumnes, universitaris ja, molt grans, sabien moltíssim o… les idees dels filòsofs. Sabien exactament què pensaven els filòsofs però, en canvi, no sabien filosofar, no sabien dialogar, ningú els havia ensenyat a dialogar.

La Filosofía nos hace críticos, creativos y cuidadosos

Hem de passar del 'jo' al 'nosaltres' per buscar el bé comú i crear quelcom junts. Aquest és el sentit de l'educació

Jordi Nomen

04:35
Jordi Nomen. Ni eren rigorosos, potser, amb l’ús de les paraules. Amb la qual cosa, ell va pensar que era necessari traslladar-ho molt abans, no? Llavors va pensar en un programa amb Sharp, que va ser la persona que el va ajudar, l’Ann-Marie Sharp, que va ser una dona, també, molt rellevant que va ajudar a en Lipman a dissenyar aquest projecte, doncs va pensar tot un projecte de filosofia des dels sis anys, en aquell moment, fins als divuit amb novel·les filosòfiques en què els nens parlen de filosofia, practiquen el diàleg filosòfic, i un manual pel mestre per tal que adquireixi les competències per saber guiar aquest diàleg filosòfic.

05:15
Jordi Nomen. Llavors, aquí, en Matthew Lipman pretenia que els nens aprenguessin a filosofar i que els mestres aprenguessin a guiar el diàleg filosòfic. Aquest programa, de fet, està present actualment, s’ha estès pel món de forma molt important, està present en més de quaranta països a nivell mundial, no?

05:35
Ana Isar. He llegit en el teu llibre que ens cal una infantesa més filosòfica, per què?

05:38
Jordi Nomen. A veure, de fet, en Matthew Lipman el que planteja és que els nens i els adults, també, i per tant, cal començar de petits, hauríem de tenir pensament crític, pensar per nosaltres mateixos. Hauríem de tenir pensament creatiu per resoldre els problemes i pensament curós per tenir en compte als altres. Llavors, si em permets un exemple, no?, un exemple de qualsevol manera de pensament crític, no? Totes les… si tu agafes una mentida i la repeteixes vint mil vegades, això es transforma en una veritat?

06:12
Jordi Nomen. Això és un pensament crític. Un pensament creatiu, per exemple, quan diem, com podríem transportar aigua amb les nostres mans d’un lloc a un altre? Això seria un pensament creatiu. Potser et preguntis com. Doncs… si fos gel, no? Continua sent aigua, però és pensament creatiu perquè hem de pensar que és un altre estat físic de l’aigua, però seguim transportant aigua, no? Doncs aquests són els pensaments crítics i creatius demostrats…

06:43
Jordi Nomen. I parlaves sobre el pensament curós.

06:46
Jordi Nomen. Aquí sí que cal dir que aquest inspirador, en Matthew Lipman, va treballar sempre amb el pensament crític i creatiu durant els primers anys. I, llavors, es va adonar d’una cosa substancial i és que, si una persona és molt intel·ligent o és molt creativa, però no té compassió, no té empatia, no és una persona que introdueixi la variable “nosaltres”, en el seu pensament, doncs això pot ser molt cruel i molt perillós, no?

07:16
Jordi Nomen. Per posar un exemple gravíssim i cruel, els nazis eren molt intel·ligents i molt creatius, però no eren gens curosos. Llavors, aquí es requereix el pensament curós. Que és aquest que introdueix en l’equació als altres. Els altres que també compten i que, per tant, doncs… En el meu llibre cito un petit fragment en el que dic: “Podem fer gairebé, gairebé, una amanida de raonament curós introduint una miqueta d’empatia, una miqueta de compassió, una miqueta d’interès pels altres…”. Amb tot això, realment, el pensament es torna, també, un pensament democràtic i un pensament que…, doncs que ha de construir un món més igualitari i millor. I més just.

07:59
Jordi Nomen. Hi ha molts instruments en el pensament curós, no? Una mica de curiositat, una mica d’empatia, una mica de confiança, una mica de somni, també, una mica de fortalesa contra les adversitats… Tot això… curiositat pels altres, intentar comprendre’ls, posar-se al seu lloc, tractar de treballar amb la justícia… Tot això ens dona el pensament curós.

08:24
Ana Isar. I què filòsofs ens recomanaries a les mares i pares per poder iniciar els nostres fills en la filosofia?

08:31
Jordi Nomen. A veure, hi ha moltíssims filòsofs al llarg de la història, de fet, tant occidentals com orientals, tant homes com dones. És a dir, aquí ja veiem que en el meu llibre he hagut de fer una reducció, no? I escollir-ne alguns. Jo crec que als pares, el que els recomanaria és que comencessin per les preguntes i llavors busquessin als filòsofs.

08:51
Jordi Nomen. És a dir, pot arribar un nen ben petit, quatre o cinc anys, i dir-te: “Escolta, per què ens hem de morir?”. I aquí sí que estaria bé que busquéssim doncs, no sé, a Sèneca, no? O a un estoic i dir-li: “A veure, la mort, evidentment, no la podem evitar, és una cosa inevitable, som fràgils, som mortals, però en qualsevol cas sí que és cert que mentre estàs viu no estàs mort. I que quan ets mort ja no te n’adones. Amb la qual cosa, probablement, no has de tenir-li tanta por, no? I has d’aprofitar ara que ets viu per poder, realment, treure tot el suc”.

09:26
Jordi Nomen. O sigui que, en definitiva… O, per exemple, si ve el nen: “Escolta, per què…”, no sé, “…els amics són tan importants”, no? “Per què és tan important per a mi tenir amics?”. Doncs llavors tu aquí pots parlar-li de Montaigne, no? Li pots dir: “Doncs mira, hi va haver un senyor que es deia Montaigne que deia que els amics ens permeten reconèixer-nos a nosaltres mateixos com si fóssim un mirall, en qualsevol cas, i que, a més els amics els triem nosaltres a diferència de la família i que són molt importants perquè de fet en el moment en què creem amistat amb algú ens tornem responsables d’ell”, no?

10:03
Jordi Nomen. Aquí hi ha un… incloc en el llibre un fragment d’El petit príncep que jo crec que és molt interessant, que és el diàleg entre el príncep i la guineu que, si no l’has llegit, realment valdria la pena llegir-lo amb el nen si et fa aquesta pregunta, on la guineu li diu: “Escolta, quan m’has domesticat…”, i aquí entengui’s que domesticat no implica falta de llibertat, “…ara ets responsable de mi”, no? Això és molt bonic, no ?, adonar-se que som responsables dels nostres amics i els nostres amics ho són de nosaltres.

10:34
Jordi Nomen. Jo sempre dic als meus alumnes que les persones som un puzle incomplet i que, malauradament, en la nostra societat ens diuen que les peces que ens falten en aquest puzle les podrem comprar i jo crec que aquí està l’error. Les peces que falten les tenen altres persones. Igual que, ens adonarem, sorpresos, que nosaltres tenim peces que els faltaran a altres persones. Voler i estimar a algú és completar-lo, és posar aquestes peces que li falten i agrair que l’altre et posi les peces que et falten a tu.

11:07
Ana Isar. A partir de quina edat recomanes que els nens s’iniciïn en la filosofia?

11:13
Jordi Nomen. Hi ha una experiència a Catalunya que comença als dos anys, no? Treballant, per exemple, amb titelles es pot aconseguir que els nens, fins i tot sense saber llegir ni escriure, doncs puguin opinar. De fet, en el moment en què comencen a parlar, doncs ja és possible començar. I fins i tot s’estan duent a terme experiències amb nens d’un any, que no saben parlar. O sigui que jo crec que es pot començar des d’edats molt inicials, no?

11:42
Jordi Nomen. En aquest sentit l’important és el com, més que el quan. Puc posar-te un exemple: tu pots agafar una capsa de sabates i un nen de sis anys, per dir alguna cosa, o una nena de sis anys, i proposar-li quantes coses cabrien a la caixa de sabates. També li pots proposar quantes coses no cabrien en la caixa de sabates. També podries proposar-li quantes professions necessitarien o els seria útil una caixa de sabates.

12:11
Jordi Nomen. Veient, potser, un altre exemple, no? Fins i tot podríem treballar amb l’art, per dir alguna cosa. Tu pots agafar un quadre de La Gioconda i demanar-li a una nena de set o vuit anys per què creu que està somrient aquesta senyora. Li pots demanar, també, si creu que l’artista que la va pintar realment sentia simpatia. Li pots demanar, també, què és el que pensa ella quan somriu d’aquesta manera. Fins i tot li pots dir que retoqui el quadre, que li posi una altra vestimenta, un altre pentinat per fer-lo més modern. O, fins i tot, si anem més enllà, li pots dir que es disfressi com La Gioconda i que li faràs una foto per veure si és capaç.

12:52
Jordi Nomen. A través de tots aquests mitjans estem treballant habilitats de pensament dels nens. I això és la filosofia també. A part de diàleg filosòfic, a part de comunitat, a part de tot el que hem dit, és també treball de les habilitats de pensament bàsiques dels nens.

13:09
Ana Isar. Jordi, Parlaves sobre La Gioconda, quina relació hi ha entre l’art i la filosofia?

13:12
Jordi Nomen. D’entrada, l’art pot servir per fer filosofia i la filosofia, potser, també per fer art. Quan tu afrontes l’obra artística com un element de comunicació, que és com jo crec que s’hauria d’afrontar l’art, aquí tenim un emissor, un receptor, d’acord?, un codi, un canal, un context… tot el que treballa a la comunicació, l’art és comunicació. Llavors, hi ha un diàleg entre l’autor i l’espectador o l’oient d’aquesta obra d’art i per tant aquesta persona vol impactar en el teu sentiment.

13:44
Jordi Nomen. Perquè bàsicament l’art es dirigeix cap al sentiment. Però, també, al teu pensament i aquí tenim, ja, la relació amb la filosofia, no? Davant d’una obra d’art, nosaltres podem pensar i, en aquest sentit, et diré que alguns dels meus alumnes, perquè jo també faig classe a alumnes grans… És senzillament molt emocionant veure com han passat catorze anys de filosofia per a nens, els portes a Praga, nosaltres fem el viatge de fi de curs a Praga, anem a veure el castell de Praga, estem davant d’un museu i ets capaç de veure un nen de setze anys, o un noi, perdó, perdó, de setze anys, passar-se mitja hora davant d’una obra d’art.

14:22
Jordi Nomen. És clar, això és sorprenent. M’acosto al noi i li pregunto: “Com és que portes mitja hora mirant aquesta obra d’art?”. Però, és clar, la resposta del nen és la resposta filosòfica: “És clar, és que m’he parat a pensar, aquest personatge que apareix aquí, d’on sortia?. Quina és la seva història? Per quins motius està matant a aquesta altra persona? Per què ho fa en aquesta foscor i sota aquestes roques?”. És a dir, ha après a interrogar-se filosòficament i manté, ara, amb l’art, una relació que no només és d’espectador sinó també de coneixement profund, no?, d’aquesta obra d’art.

15:07
Jordi Nomen. Llavors, això, li dona una vivència de l’art extraordinària. I, en el cas dels més petits, si em permets, el dibuix, no? Ells s’expressen amb el dibuix. Fem-los dibuixar. Però no li demanis a un nen que dibuixi alguna cosa textual, no li demanis que dibuixi la catifa, que està molt bé, demana-li que la redissenyi, amb la qual cosa estàs treballant una habilitat de pensament, que és tornar a fer aquesta catifa d’una manera diferent. O demana-li, per exemple, que dibuixi el silenci. Li vaig demanar a un nen, era més petit, potser uns quatre o cinc anys, que em dibuixés el silenci i em va dibuixar un ocell.

15:38
Jordi Nomen. I, és clar, jo li vaig dir: “Home, però és que jo t’he demanat que em dibuixis el silenci”. I el nen em va contestar: “És clar, però el silenci és el que queda quan al bosc l’ocell calla”. Aquesta és una resposta filosòfica. Definir alguna cosa pel que no és.

15:54
Ana Isar. Moltes vegades, comentant amb mares, es pensa que la filosofia té poques sortides laborals. A més de ser professor, en què més pot treballar un filòsof?

16:05
Jordi Nomen. Bé, avui dia, realment, jo crec que la filosofia tindrà moltes més sortides. Perquè la nostra societat cada vegada és més complexa i, per tant, cada vegada necessitarem més persones que reflexionin sobre allò que està passant. Jo poso sempre el mateix exemple, l’exemple de la ciència, no? La ciència, realment, està avançant a passos de gegant i és capaç de fer qüestions que són absolutament impensables, que ho eren fa uns anys i que ho seran d’aquí a pocs més.

16:34
Jordi Nomen. Però el que està clar és que la ciència no es fa la pregunta sobre si el que pot ser fet cal fer-ho. Aquesta és una pregunta filosòfica. I, per tant, jo crec que, en bioètica i en tots els comitès científics necessitarem filòsofs que ens donin aquí la reflexió sobre si això que es pot fer s’ha de fer. Hem de fer-ho o no, no? Això per una banda.

17:00
Jordi Nomen. I, d’altra banda, a nivell tecnològic, cada vegada, les companyies i les empreses estan més interessades en que la gent tingui un perfil humanístic. Precisament perquè tots els productes del món estan pensats per a persones. Llavors, hi ha d’haver algú que pugui decidir, o pugui parlar, o pugui dialogar sobre què necessiten les persones, quines són les seves necessitats. I, aquí, això és un pensament completament filosòfic. Per tant, jo crec que s’obre un camp, i sóc de l’opinió que aquest camp florirà i que cada vegada tindrem més filosofia associada a qüestions que ara són impensables, no?

17:36
Jordi Nomen. Els comitès deontològics el mateix, no? Totes les professions tenen una deontologia, no? I, aquí, jo crec que un filòsof, establint les preguntes que són pertinents, perquè un filòsof, sobretot, el que fa és preguntar. Més que respondre, preguntar. I necessitem que ens preguntin molt, perquè les preguntes ens fan reflexionar. Avui en dia ja tenim gairebé totes les respostes, són totes a Google, d’acord? Els nens les busquen a la primera pàgina, hi ha algunes que són a la segona, la tercera i la quarta, eh? També tinguem-ho clar.

18:05
Jordi Nomen. Però, en qualsevol cas, tenim moltes respostes, però ens calen les preguntes i això no està a Google. Les humanitats ens humanitzen. I renunciar a les humanitats, per mi, és renunciar a la humanitat. Amb la qual cosa, la literatura, la música, la filosofia, l’art, crec que són conquestes que ha fet la humanitat i que no podem perdre en benefici de la ciència i de la tecnologia. Són amors que no són excloents. O sigui, podem estimar la ciència, podem estimar la tecnologia i podem estimar les humanitats. De fet, jo crec que haurien de ser… un metge ha de ser filòsof. Perquè un metge, moltes vegades, ha de comunicar males notícies. I ho hauria de fer amb el tacte, amb la sensibilitat d’un artista.

18:53
Jordi Nomen. També, crec que un artista hauria de saber alguna cosa sobre els colors i sobre com es barregen els colors perquè si no li serà molt difícil, realment, fer una obra d’art, doncs, innovadora, no? Per tant ha de ser científic. El món no es parcel·la, per tant, hem d’ensenyar als nens que el món no viu a parts, que el món és una completitud i una complexitat i que, avui dia, i cada vegada més, el que necessitarem és un treball interdisciplinari. Totes les disciplines treballant alhora.

19:28
Jordi Nomen. Jo crec que els nens i les nenes, per aconseguir llibertat han de filosofar. Crec que la filosofia en aquest sentit és extraordinària perquè et fa plantejar-te i replantejar-te, de fet això significa la paraula reflexionar, tornar a mirar. Per tant, necessitem temps, tenim un altre petit problema, que la nostra societat va accelerada i no hi ha temps. Però jo crec que és imprescindible que els donem als nens i les nenes aquesta llibertat. Jo crec, també, que és imprescindible que els donem als nens i les nenes la capacitat de paladejar la vida. I la filosofia, en aquest sentit més creatiu, et dona aquesta facultat, no? De veure les coses, de mirar el món i veure’l.

20:07
Jordi Nomen. De vegades passem i no ho veiem, de la rapidesa amb què anem, i la filosofia el que fa és assossegar i calmar i dir, tornem-ho a veure-ho, anem a mirar atentament què és el que hi ha. I això et fa paladejar el món i, d’altra banda, jo crec que la filosofia com a palanca per a la democràcia i per a la ciutadania és essencial que la tinguin els nostres nens i nenes. Per tant, què hi ha més important que això, no? Uns nens lliures, uns nens que saben buscar la petita plenitud a la qual podem arribar i uns nens que, d’altra banda, es desenvolupen en societat col·laborant amb els altres, buscant consensos, diàlegs, acceptant la diversitat, cosa que ens costa tant… canviant d’opinió.

La Filosofía nos hace críticos, creativos y cuidadosos

Els nens haurien de desenvolupar tres tipus de pensament: crític per pensar per si mateixos, creatiu per resoldre problemes i acurat per tenir en compte els altres

Jordi Nomen

20:48
Jordi Nomen. A mi, això em sembla també molt essencial, no? La filosofia ens ensenya a canviar d’opinió, perquè ens donen unes preguntes que ens posen en qüestió. I, davant d’aquesta posada en qüestió, nosaltres hem de reelaborar el que pensem. I, després, donar les gràcies pel que ens hagin qüestionat, no? Perquè, en el fons, quan algú t’assenyala alguna cosa que fas malament, cal agrair-li-ho, perquè la propera vegada ho faràs bé. Si tot surt perfecte, llavors serà molt difícil que aprenguis alguna cosa nova.

21:18
Ana Isar. Com podria ajudar-nos la filosofia a fer-nos millors pares?

21:23
Jordi Nomen. A veure, m’agrada que em facis aquesta pregunta, perquè, d’entrada, jo crec que la filosofia ens ajuda, però en primer lloc jo posaria l’amor. O sigui, ser un bon pare, ser una bona mare, el que requereix és voler, estimar. Aquesta seria la primera resposta. Però un cop dit això, sí que és veritat que si tu t’acostumes més a preguntar als teus fills que a respondre, especialment quan es tracti d’alguna cosa fonamental, d’alguna cosa transcendent, d’una cosa molt important… Et posaré un exemple, és a dir, evidentment si del que es tracta és d’escollir els mitjons que ens posarem avui, doncs això no té rellevància. Però en el moment en què el nen et pregunta per què està malalt un familiar estimat, doncs en lloc de respondre, preguntar alhora: “Tu per què creus que està malalt?”.

22:18
Jordi Nomen. Perquè aquí, potser, sortiran alguns prejudicis, sortiran alguns estereotips que et permetran treballar amb el teu fill o amb la teva filla aquelles coses que porta a la motxilla i que no són certes. Potser hagi sentit dir que les persones es posen malaltes perquè s’ho mereixen. De vegades també ho sentim en els mitjans de comunicació. Per exemple, al Regne Unit, fa un temps, van decidir que potser no caldria tractar a les persones fumadores. Em sembla una falta de compassió terrible, que com a societat no podem culpabilitzar una persona que ha emmalaltit em sembla fora de tot lloc, no?

22:58
Jordi Nomen. I, potser, doncs el nen o la nena ha escoltat un prejudici d’aquest tipus, no?, o qualsevol altre. Llavors, preguntar molt més que respondre. I ajudar que pensi. Ajudar, donar-li el temps. Perquè, de vegades, cal anar de pressa, perquè arribem tard, perquè tal. Donar el temps, jo crec que això ens converteix en millors pares en aquest sentit. Sempre per darrere de l’amor.

23:21
Ana Isar. Jordi, ha estat un autèntic plaer poder parlar amb tu, que ens hagis donat aquesta visió tan bonica de la filosofia per poder practicar-la amb els nostres fills.

23:32
Jordi Nomen. Moltes gràcies, també a tu, Ana, per les teves paraules i espero que practiquIs molta filosofia amb els teus fills perquè crec que això serà un benefici per a ells, honestament ho crec.

23:42
César Rollán. Hola, Jordi, em dic César, professor de filosofia i llengua a l’escola IDEO. Estic encantat que puguem filosofar junts. Al llarg de la història, el professor, el mestre, ha estat a un nivell sempre superior respecte a l’alumnat. L’experiència nostra en l’aula, avui dia ens mostra una altra realitat. Com veus això que ens passa avui en dia?

24:07
Jordi Nomen. La veritat és que jo crec que el mestre sempre hauria d’aconseguir que l’alumne o l’alumna aprengués a pensar per si mateix i en aquest sentit jo crec que els mètodes pedagògics han de ser els que permetin aquest objectiu, no? Aconseguir l’autonomia de l’alumne, que aprengui a pensar per si mateix, que sigui crític, creatiu com hem dit, curós. Això no es fa amb una explicació magistral en què el professor és a sobre d’una tarima i deixa anar una sèrie de coneixements que els alumnes han d’amarar i vomitar, si em permets la paraula, en una prova, no?

24:51
Jordi Nomen. Llavors, la filosofia per a nens fuig de tot això. Al contrari, el professor ha de ser en aquest projecte una persona neutral, per permetre que els alumnes puguin expressar lliurement les seves opinions. I, en canvi, ha de ser tremendament exigent respecte a la força dels arguments que presenten. I molt intransigent amb aquells arguments que siguin prejudicis. No en el sentit que no els diguin els alumnes, sinó en el sentit que, finalment, no s’acabin imposant com la veritat.

25:19
Jordi Nomen. En aquest sentit, el professor d’aquest projecte ha de saber guiar una comunitat de diàleg i ha de saber fer les preguntes pertinents. Bàsicament, el professor pregunta per evitar que això que és un prejudici quedi, finalment, assumit per la comunitat com a vàlid, no? I aquí sí que cal ser molt exigent, però el professor ha de deixar que els alumnes donin la seva opinió i que els alumnes expressin tot allò que senten, perquè si no és impossible crear el clima de diàleg necessari per poder practicar la filosofia tal i com jo l’entenc.

25:51
César Rollán. A la teva resposta parlaves d’una comunitat de diàleg, què és una comunitat de diàleg?

25:55
Jordi Nomen. A veure, en aquest cas parlem de nens i nenes que filosofen junts i, per tant, tenen un interès comú, tenen una determinada atenció, perquè no és el mateix un diàleg que una discussió, que una xerrada de cafè. En un diàleg cal estar molt atent, cal escoltar atentament quins són els arguments que s’estan presentant per poder contraargumentar o poder afegir més arguments als que s’està dient. I, d’altra banda, aquesta comunitat de diàleg no busca una conclusió, sinó que busca aprofundir i buscar la complexitat del que s’està analitzant.

26:31
Jordi Nomen. No es tracta d’arribar a conclusions, que pot ser que arribem a conclusions, però no és l’objectiu fonamental d’aquesta comunitat. I, després, hi ha un factor que jo crec que és fonamental i és que els alumnes i les alumnes s’han de trobar còmodes. Per tant, ha d’haver aquí una cosa que té a veure molt amb l’educació emocional, no? Hi ha d’haver l’emoció de la seguretat, la tranquil·litat, la facilitat de parlar sense patir, perquè el que diguis et vagi en contra, no?. Totes aquestes són les característiques d’una comunitat de diàleg.

27:05
César Rollán. Un ambient de llibertat com afirma Habermas en aquesta possibilitat que el diàleg ajudi a millorar la societat.

27:11
Jordi Nomen. Aquesta és la idea, no? Aconseguir un ambient de llibertat, però crític. És a dir, que no oblidi, d’alguna manera, que no tots els arguments són vàlids, no tots els arguments al·ludeixen a una realitat, que sàpiguen diferenciar els fets de les opinions… Jo crec que això és fonamental, també, treballar-ho amb els nens i amb els joves, no? El fet és una cosa i l’opinió és una altra. I, per tant, cal saber diferenciar entre una cosa i l’altra. I, per desgràcia, els mitjans de comunicació i, en general, ens tenen acostumats a fer passar opinions per fets, d’acord? I jo crec que això és bastant perillós.

27:51
César Rollán. Parlaves d’intel·ligència emocional juntament amb les intel·ligències múltiples de Gardner. En el teu llibre planteges, també, que tenim una intel·ligència filosòfica. Què significa per a tu aquesta intel·ligència filosòfica?

28:06
Jordi Nomen. A veure, les intel·ligències múltiples de Gardner plantegen que els nens tenen uns talents que els fan diferents, d’acord?, i que per tant les escoles haurien d’intentar aconseguir aquests talents diferents, no? I, afavorir que el nen que té un determinat talent es dediqui a allò pel que és més talentós, no? El nen que sap dibuixar, doncs que practiqui molt el dibuix per arribar a ser un artista, per dir alguna cosa. Jo aquí discrepo, discrepo. No voldria esmenar la plana a Gardner, ni em considero al seu nivell, però sí que discrepo en el sentit que jo crec que la intel·ligència és una cosa plàstica i que, per tant, es pot educar.

28:50
Jordi Nomen. Nosaltres, els que treballem filosofia per a nens parlem de les habilitats de pensament. I una habilitat és una cosa que s’educa i que quan es practica, millora. En aquest sentit, jo crec que la intel·ligència filosòfica seria aquest punt, aquesta mirada filosòfica a la realitat que amb entrenament millora. Però no crec que hi hagi, i això ho deixo molt clar en el llibre perquè penso que és molt important, una elit de nens filòsofs, no? Anem a educar aquests, que són molt bons en filosofia i, certament, hi ha nens que tenen una mirada filosòfica molt superior, potser, als seus companys. Però l’objectiu del projecte no és anem a educar aquests nens que tenen aquesta mirada filosòfica fantàstica i que la resta quedin fora, no? En una certa apel·lació a Plató, no?

29:40
César Rollán. Sí, sí, és clar.

29:40
Jordi Nomen. La república dels filòsofs, no? Que són els que manaran millor, els governants que manaran millor. No és aquesta la idea. La idea és que tots els nens poden treballar filosòficament. I si em permets, César, jo crec que hi ha una cosa que no hem de perdre de vista, i és que tots els adults són filòsofs. Això em sembla un aspecte essencial a considerar, no? Fins i tot una persona que no sigui llegida, una persona que sigui molt humil, que no hagi acabat, fins i tot, els estudis bàsics, és filòsof. Perquè aquesta persona, al llarg de la seva vida, es farà preguntes transcendentals i filosòfiques. Perquè l’ésser humà és així, l’ésser humà és fràgil. I, per tant, li passen desgràcies. També li passen coses bones, afortunadament.

30:25
Jordi Nomen. Però es farà preguntes, per exemple: “Per què això m’ha passat a mi”, “Ho podia evitar?”. Són preguntes de tipus filosòfic, jo crec que totes les persones portem un filòsof a dins. El que sí està clar és que, si ho practiques, doncs, evidentment, com qualsevol altra cosa, amb la pràctica millora, no? I aquest biaix filosòfic, aquest pensament filosòfic, es fa més afinat i deriva en una mirada de la realitat més filosòfica.

30:55
César Rollán. En Woody Allen té una d’aquelles frases seves que ve a dir que el van fer fora de la universitat perquè en un examen de metafísica va mirar l’ànima al company del costat. Parlem de filosofia per a nens, com podem fer que sigui divertida? Com podem construir i fonamentar aquesta intel·ligència filosòfica?

31:16
Jordi Nomen. A veure, jo crec que els recursos que es presenten, són els que, d’alguna manera, són palanca per a la reflexió filosòfica dels nens. En el llibre ho dic clarament, jo crec que hem d’acudir al que als nens els agrada, als nens els agraden els contes, als nens els agrada dibuixar, als nens els agrada jugar. Llavors, agafar els jocs, els contes, i l’art i fer-los servir com a palanca per a la reflexió filosòfica crec que és la millor manera que això es converteixi en una cosa divertida. Sempre amb la reflexió darrere i, aquí, César, si em permets, t’explicaré una anècdota. Moltes vegades et trobes treballant temes filosòfics molt complexos i tal. I en una ocasió en un grup de nens de deu anys els vaig demanar que em dibuixessin el risc. Llavors, més o menys, van intentar fer el possible per dibuixar però un nen va deixar el full en blanc. I llavors jo li vaig dir: “Home, però has deixat el full en blanc, jo et vaig demanar que dibuixaràs el risc”. I em va dir: “Ja, però és que és un risc deixar-la en blanc”.

32:22
Jordi Nomen. Amb la qual cosa, aquí estem, no? Què hi ha més divertit que això. La capacitat de… fins i tot de treballar una cosa que no hem dit fins ara i que crec que és fonamental en filosofia que és el pensament analògic. Perquè hi ha moltes altres disciplines que treballen el pensament deductiu, el pensament inductiu, però a mi em sembla que el pensament analògic està tan desaprofitat per fer alguna cosa divertida… Si jo, per exemple, ara et demanés a tu que comparessis aquesta xerrada que estem tenint amb un dinar del teu grat, tu què em diries, César?

32:55
Jordi Nomen. Doncs jo estaria gaudint del meu menjar preferit, per descomptat.

32:58
Jordi Nomen. D’acord, llavors jo et demanaria per què has triat la pizza, per caracteritzar, per exemple, aquesta conversa que estem tenint. I això és un pensament analògic. Llavors, jo crec que hauríem d’utilitzar-lo, els mestres i els pares de forma absolutament cabal, no? Allò de: “Doncs, escolta, avui amb quin estri de cuina et compararies tal com et sents?”. És interessant treballar el raonament analògic també amb els nens. La metàfora.

33:26
César Rollán. Sí, sí, sí

33:27
Jordi Nomen. I fer-la servir com a avaluació, diríem.

33:30
César Rollán. M’interessa molt tot el que parles d’analitzar l’experiència del dia a dia, la filosofia de la quotidianitat. En aquest sentit, jo sóc pare, tu com veus aquesta possibilitat de portar la filosofia a casa perquè ens ajudi en una bona convivència?

33:47
Jordi Nomen. Jo crec que això és fonamental. Perquè… En primer, lloc, al meu entendre, en una família hi ha d’haver coses que no decideixin els nens. I que aquestes coses han d’estar clares. L’honestedat abans de res. El mateix succeeix a l’aula amb els mestres. Però després, hi ha moltíssimes coses que podem parlar, que podem negociar i que podem posar-nos d’acord i és molt important que els escoltem, que els demanem opinió, els demanem… i que ells entenguin també la nostra opinió, no? A vegades, jo crec que com a pares o com a educadors no verbalitzem el que nosaltres sentim i opinem. I crec que això també és fonamental perquè ells s’adonin de quin és el nostre punt de vista i, per tant, no ho veurem igual que ells i que aquí entrarem en un procés de negociació i de consens, no?

34:32
Jordi Nomen. I tenir aquest biaix filosòfic, crec que és fonamental o pot ser fonamental per millorar aquesta convivència, no? Sobretot pel que té d’acceptació de la frustració. Perquè d’entrada quan tu veus que un altre pensa diferent i que, per tant, sent diferent, has d’acceptar, no et queda més remei. I has de negociar, perquè els dos haurem de sortir d’aquesta posició en què estem per arribar a un acord.

34:58
César Rollán. Que bo que això es pugui dur a terme a la família perquè, després, probablement, a l’escola puguem construir o seguir construint a partir d’això. La filosofia, en aquest sentit, a l’escola, també tenim l’experiència que ens ajuda a conviure.

35:14
Jordi Nomen. A l’escola tenim una societat, els nens formen una societat i es repliquen els problemes socials. Llavors, comprendre que estem davant de la pluralitat a mi em sembla essencial. És veritat, crec jo, que hi ha un bé comú, perquè estem convivint. I la convivència implica que hi hagi un bé comú, i en aquest sentit crec que la filosofia va molt bé per parlar de normes, per analitzar quines poden ser les normes que ens poden ajudar. Però, a part d’aquest bé comú hi ha una pluralitat d’opinions que cal conjugar perquè ningú quedi fora, no? I la filosofia parla d’això, no? D’intentar d’alguna manera que, la gent convisqui i se senti còmoda, que ningú quedi a un costat.

35:59
César Rollán. La diversitat és fonamental perquè ho veiem contínuament en la nostra societat, la necessitat de conviure en societat. A l’escola, també, convivim en diversitat i això, pensem que és fonamental. En aquesta diversitat, quan van arribant a les etapes en què han de triar, les noies i nois, per on s’orientaran, entre ciències i humanitats… És veritat que se5 sol tenir la intenció que aquells que han tingut millors resultats puguin guiar-se cap al científic, en comptes de a l’àmbit de l’artístic, de les humanitats o de la filosofia. Què et sembla?

36:36
Jordi Nomen. A veure, a mi em sembla que només tenim una vida i que cal procurar gaudir-la el màxim possible. Llavors, encadenar a una persona a fer una cosa que no li agrada em sembla un greu error. Perquè només té una vida i si la malbarata, la perdrà. I jo crec que els pares, cal apel·lar aquí, a l’amor dels pares, no? Tu què vols pel teu fill? Vols que sigui feliç, vols que trobi instants de plenitud en la seva vida… L’obligaràs a fer alguna cosa que no vol? Perquè si el nen vol fer ciències i vol fer tecnologia: “Escolta, fantàstic, genial”.

37:12
César Rollán. És clar.

37:13
Jordi Nomen. Però si vol fer una altra cosa… Això en primer lloc. En segon lloc, a banda que tenim només una vida, també em sembla fonamental que un fa bé allò que estima. Allò que un fa per obligació sense estimar-ho, és molt difícil que ho faci bé. Jo quan pujo a un avió, vull un pilot que sàpiga fer anar l’avió i que estimi la feina que fa. Però quan vaig a un museu també vull un artista que estimi l’art, perquè sens dubte em transmetrà moltíssimes coses. O quan vaig a veure una obra de teatre vull un actor que estimi la seva professió. Llavors, com obligar a algú a que triï una professió o un camí que no estimarà? Em sembla un disbarat terrible.

37:59
César Rollán. En llengua, ja que el clàssic, per exemple, a l’hora d’estudiar els verbs estan aquests de l’ésser, estar i semblar. Que, de forma rutinària, de vegades, caus en veure com es construeixen les frases amb els atributs, aquests verbs copulatius… I, després, buscar-los el sentit que és el que, potser, tractem des de la filosofia. El verb ser, estar… I, avui dia, aquesta societat que ens porta al “semblar”, de quina manera la filosofia ens pot tornar al ser i al saber estar?

38:33
Jordi Nomen. Jo crec que el semblar et treu de tu mateix i et fa perdre la identitat, per dir alguna cosa. I crec que l’ésser i l’estar ens parlen de la nostra pròpia identitat, de qui som, què volem i quin és el nostre sentit, no? Quin és el sentit que hem escollit per aquest trànsit que farem aquí. Llavors, em sembla fonamental combatre el semblar, no? I això es fa amb esperit crític. Jo crec que l’esperit crític i el pensament crític, aquí, són fonamentals, no?, per adonar-se que no és or tot el que sembla. Com diu el refrany castellà, no? I que, per tant, cal adonar-se que no és possible que totes les persones que apareixen a les xarxes socials estiguin sempre feliços perquè la vida no és així.

39:21
Jordi Nomen. Llavors, quan nosaltres enganyem als nostres nens i les nostres nenes, el resultat o producte final d’això és una frustració que arribarà tard o d’hora. Jo prefereixo la lucidesa, encara que això resti una mica de felicitat. Però crec que és molt important que els nostres nens i les nostres nenes sàpiguen quina és la veritat. Perquè si no els estem tractant no només de menors d’edat, que ho són, sinó d’incapaços, que no ho són. Per tant, cal procurar que sàpiguen quina és la veritat. Sense ficar-li negativisme a l’assumpte, però sí adonar-se que l’engany mai et portarà a la lucidesa i a la realitat.

La Filosofía nos hace críticos, creativos y cuidadosos

La literatura, la música i la filosofia ens humanitzen. Renunciar a les humanitats és renunciar a la humanitat

Jordi Nomen

40:06
César Rollán. Ens podem trobar aquí, també, que pot ser que cadascú descobreixi la seva veritat, però després hagi de compartir, no?, aquesta veritat pròpia amb la veritat comuna. Pel que suposa la filosofia, la història d’aquesta manera de pensar, hi ha hagut moments de catàstrofe on una sola raó s’ha imposat davant de les altres. Avui ens trobem amb una societat que dialoga, que tracta de buscar una veritat que sigui comú per fonamentar-se. I, en això, la filosofia continua tenint plena actualitat.

40:40
Jordi Nomen. És clar. O sigui, és com deia la Hanna Arendt, no? Si no eduquem per a ser demòcrates, ens trobarem totalitaris. Això està clar. Llavors, la filosofia en el sentit que respecta la diversitat i la converteix en riquesa em sembla fonamental per treballar aquests valors democràtics. Jo crec que és un element bàsic de ciutadania i que, per tant, hauria d’estar present en totes les escoles i no com ens està passant que l’estem vorejant i menyspreant de manera que, doncs això, al final, potser, sí que sigui molt fàcil manipular als ciutadans perquè deixin de ser-ho i es converteixin en una altra cosa, no? En súbdits encadenats que segueixen com un ramat el que succeeix.

41:26
Jordi Nomen. Jo crec que és fonamental la llibertat. La llibertat. I la filosofia dona aquesta llibertat. Aquesta llibertat de pensament que succeeix quan una persona s’adona, per exemple, també, que s’ha equivocat.

41:40
César Rollán. El fracàs.

41:41
Jordi Nomen. El fracàs.

41:43
César Rollán. Aquí ens trobem tota la sèrie de valors que entenem que ha de tenir l’ésser humà al segle XXI per fonamentar societats democràtiques com les nostres. Aquí la filosofia defineix, d’alguna manera, els seus valors i quins valors són necessaris per a poder viure i conviure en la diversitat. En la teva experiència com a professor de filosofia per a nens, això de quina manera ho intentes desenvolupar, o que ells vagin trobant-se amb aquests valors?

42:14
Jordi Nomen. A veure, jo crec que els valors, una mica, són com el sol, no? Escalfa però no és possible arribar-hi. Doncs el mateix passa amb els valors, són elements ideals que tenim aquí i que tractem d’aconseguir tot i saber que són inabastables. Llavors aquí, bé, hi ha uns contes molt divertits de l’Augusto Monterroso, no sé si els coneixes?, que parlen del que el bé li diria al mal, i el que el mal li diria al bé. Està clar que ni el mal és tan dolent ni el bé és tan bo. I, llavors, aquí està molt bé que aparegui la filosofia.

42:47
Jordi Nomen. Per dir que, potser, el mal a vegades actua portat per la necessitat i que el bé a vegades dissimula i no és tan bo com sembla. Per tant, els valors, jo crec que han d’estar a l’ordre del dia en aquest “cap a on hem d’anar”, no? Un docent ha de tenir clar cap a on ha d’anar encara que sàpiga que és tremendament difícil que, potser, sigui impossible arribar a aquest ideal que es proposa, no? Però ha de tenir un ideal d’home bo, de dona bona.

43:22
César Rollán. Entra, una mica, aquí tota la filosofia platònica, no? O el plantejament utòpic de com ha de ser una societat que sabem que no podrem assolir, però ens serveix per caminar.

43:31
Jordi Nomen. Exacte. És a dir, que hi hagi utopies jo crec que és bo perquè això ens permet, això, guiar un camí, d’acord? Però cal saber que potser caldrà continuar treballant. En aquest sentit m’agrada molt la definició d’Aranguren, tampoc la recordaré sencera, sobre la democràcia, però ell diu alguna cosa així com: “La democràcia no està acabada, sempre es va construint “. I això em sembla un exercici de lucidesa i de realisme que és així, no? Quan en una societat diem: “Bé, ja està, ja hem arribat als estàndards democràtics i no és possible millorar”, jo crec que anem malament.

44:07
Jordi Nomen. Crec, com Aranguren, que sempre es pot millorar, sempre hi ha alguna cosa més que podem fer perquè aquesta democràcia sigui més plena, més realitzada i generi el que per a mi és fonamental: una vida millor per a tothom, no? En el personal i en el social. No només en el personal, perquè jo crec que al món hi ha moltíssimes injustícies que no hauríem de permetre i hauríem d’educar els nostres infants i adolescents perquè quan ells siguin grans ho facin millor que nosaltres i aquestes injustícies vagin desapareixent, no?

44:38
César Rollán. Si la filosofia ens ajuda a pensar millor, ens fa la filosofia més llestos?

44:44
César Rollán. Bé, podríem mirar-ho així si definim llestos com a persones que tenen una mirada una mica més profunda del món que l’habitual, no? Diríem. Encara que jo ja he dit abans que penso que totes les persones són filòsofs.

45:00
César Rollán. Amb això vols dir que és impossible ser llest sense saber filosofia?

45:05
Jordi Nomen. Cèsar, m’acabes de colar un sil·logisme, d’acord?, sofista. Pel públic

45:10
César Rollán. Una mica fal·laç.

45:11
Jordi Nomen. Sí, bastant fal·làcia. Pel públic que no ho sàpiga, un sil·logisme és una construcció lògica, no?, amb tres raonaments que tenen un punt en comú, són dos conjunts diferents. Llavors, és clar, aquesta és sofista perquè és falsa. O sigui, no tothom que sap filosofia és llest ni tothom que sigui llest sap filosofia. Per tant aquí estem fent una translació… Però bé, està molt bé perquè això forma part de la filosofia també. Saber detectar quins són els errors de raonament. Jo crec que és molt important perquè, a més, n’hi ha moltíssims, no?

45:47
César Rollán. Sí.

45:48
Jordi Nomen. Anem a les corts, per exemple, i en lloc de dir, un determinat polític: “Has fet això malament”, l’altre diu: “Ja, però tu ho has fet pitjor”. Amb la qual cosa, a veure, que jo ho hagi fet pitjor no vol dir que això teu no estigui malament. És a dir, detectar aquestes fal·làcies, aquests sil·logismes erronis, fins i tot, crec que és molt important també perquè ens permet acostar-nos més a la veritat, en definitiva.

46:18
Jordi Nomen. En el fons el que anem buscant amb la filosofia és aquest amor a la saviesa i a mi em sembla fabulós que en aquesta proposta teva de filosofia per a nens ho puguem fer fins i tot des dels dos anys. I que aquesta proposta no tingui fi perquè humans ho som fins al final.

46:37
Jordi Nomen. Fins al final. Jo sempre he concebut la filosofia com l’amor a la saviesa. En la consciència que ve de Sòcrates, que realment la saviesa és inassolible. Fins i tot li donava la volta, Sòcrates. Quan deia que ell …

46:51
César Rollán. Només sé que no sé res.

46:53
Jordi Nomen. Només sé que no sé res. És més savi el que reconeix la seva ignorància que el que no el que ostenta el seu saber. En aquest sentit, César, voldria acabar la meva intervenció amb una frase molt bonica de Mohsin Hamid, una frase preciosa que diu alguna cosa així com: “Nosaltres hem nascut, morirem i en l’entremig, tenim les oportunitats per estimar i crear”.

47:13
César Rollán. Un món millor, en el fons.

47:14
Jordi Nomen. Un món millor.

47:15
César Rollán. Aquí estem.