Les pantalles perjudiquen l’atenció dels nens

Catherine L'Ecuyer

· Investigadora i divulgadora educativa

La investigadora educativa canadenca Catherine L'Ecuyer es mostra especialment preocupada per la relació entre la infantesa i la tecnologia. Admiradora de la pedagoga María Montessori i autora dels llibres Educar en el asombro y Educar en la realidad, L'Ecuyer sosté que en l'educació cal prioritzar el descobriment i la invenció. Segons ella, "la millor preparació pel món en línia és el món real", un escenari en el qual el rol dels professors és clau: "Els mestres encenen la curiositat amb passió, afecte, intuïció i sensibilitat. No hi ha cap dispositiu electrònic que ho pugui igualar", explica.


Creant oportunitats

Catherine L'Ecuyer

La investigadora educativa canadenca Catherine L'Ecuyer es mostra especialment preocupada per la relació entre la infantesa i la tecnologia. Admiradora de la pedagoga María Montessori i autora dels llibres Educar en el asombro y Educar en la realidad, L'Ecuyer sosté que en l'educació cal prioritzar el descobriment i la invenció. Segons ella, "la millor preparació pel món en línia és el món real", un escenari en el qual el rol dels professors és clau: "Els mestres encenen la curiositat amb passió, afecte, intuïció i sensibilitat. No hi ha cap dispositiu electrònic que ho pugui igualar", explica.


Creant oportunitats

Transcripció

00:01
Catherine L'Ecuyer. El meu nom és Catherine L’Ecuyer. Soc investigadora, divulgadora i autora de diferents llibres com Educar en l’admiració i Educar en la realitat. Hola, soc la Catherine. Molt de gust.

00:13
Mariano . Jo soc en Mariano. Com estàs? Soc pare d’un nen petit i volia fer-te algunes preguntes. Tothom pot comprovar com els nens es queden fascinants davant una televisió o una tauleta tàctil. Creus que hem d’evitar aquest impuls?

00:35
Catherine L'Ecuyer. Bé, primer hem de saber que aquests dispositius són altament addictius, perquè introdueixen els nens en un cercle de recompensa a través de la producció de l’hormona de la dopamina. El que succeeix davant la pantalla quan són tan petits i encara no han desenvolupat totes aquestes qualitats, com la temperància i la fortalesa, és fascinació. No és atenció sostinguda.

01:05
Catherine L'Ecuyer. L’atenció és una actitud de descobriment, una actitud d’apertura davant la realitat. És l’actitud activa de qui formula preguntes, cerca respostes, està a l’expectativa del que es troba sense cap filtre ni prejudicis. En canvi, la fascinació és una actitud passiva. Passiva davant estímuls nous, freqüents i intermitents. És l’actitud d’esmussament, podríem dir, no? De qui està tot el dia cercant sensacions noves. Crec que la crisi educativa és, principalment, una crisi d’atenció.

01:48
Mariano. Quins són els efectes d’exposar-se massa temps a una pantalla? Quins són els efectes que genera?

01:55
Catherine L'Ecuyer. Doncs els estudis citats per els principals… les principals associacions pediàtriques, associen l’exposició a la pantalla quan són petits amb addiccions, inatenció, disminució del vocabulari, impulsivitat… entre d’altres coses.

Catherine L'Ecuyer charlando con un padre
02:18
Catherine L'Ecuyer. Per aquest motiu, l’any 2017 l’Associació Pediàtrica Canadenca va recomanar: abans dels dos anys, zero pantalla, i dels dos als cinc anys, menys d’una hora al dia. I, afegeix, que han de ser de continguts, com és lògic, que estiguin adequats a l’edat dels nens. No tant pel que fa al contingut, sinó al ritme.

02:44
Catherine L'Ecuyer. Hem de saber que aquestes recomanacions no són recomanacions educatives. Són recomanacions de sanitat pública, per a la salut neurològica dels nostres fills. I acaba la recomanació amb una frase importantíssima que trenca amb molts mites molt estesos, mites tecnològics, dient: “Cap estudi recomana la introducció de les tecnologies durant la infància.”

03:15
Mariano . Però què recomanaries als pares que vulguin fer marxa enrere, retrocedir en l’ús excessiu de les pantalles, però que no saben com fer-ho, no poden, no troben la manera?

03:26
Catherine L'Ecuyer. No és prohibir per prohibir. La idea és donar als nostres fills alternatives excel·lents. L’Acadèmia Americana de Pediatria ho diu clarament: els nens aprenen de les interaccions amb humans, no amb pantalles. Trobar-se amb una mirada i connectar-hi. Fer un forat al bosc per amagar una pedra màgica… No? Escoltar el secret d’un amic i guardar-lo. Planificar la construcció d’un castell amb trossos de cartrons… No?

04:05
Catherine L'Ecuyer. Totes aquestes activitats ajuden a desenvolupar funcions executives com l’atenció, la planificació, la memòria de treball i ens ajuden a desenvolupar virtuts com la fortalesa, la temperància… que després són qualitats que permetran als nens emprar les noves tecnologies de forma responsable.

04:30
Catherine L'Ecuyer. Em sembla que seria un disbarat afirmar que avançar l’ús de les noves tecnologies, avançar-ne l’edat d’ús, en fomenta l’ús responsable. ¿Por qué? Per què? Doncs perquè és com dir a un nen petit que begui un got d’aigua d’una boca d’incendis i, a més, sense que li esquitxi. Crec que la millor preparació per al món online és el món offline, el món real.

05:04
Ana. Hola, Catherine. Soc l’Ana.

05:06
Catherine L'Ecuyer. Molt de gust. Soc la Catherine.

05:07
Lucía. Hola, jo soc la Lucía.

05:08
Catherine L'Ecuyer. Hola, com estàs?

05:14
Catherine L'Ecuyer. Vosaltres creieu que és possible fer dues coses alhora?

05:18
Lucía. Sí, hi ha gent que jo crec que sí que té aquesta capacitat. Però després hi ha gent que no, és clar.

05:23
Catherine L'Ecuyer. Podem caminar alhora que pensem, per exemple?

05:27
Ana. Si

05:27
Catherine L'Ecuyer. Sí? Per què?

05:28
Lucía. Sí, perquè això està automatitzat.

05:30
Catherine L'Ecuyer. Però podem, per exemple, fer diverses activitats que requereixen processar informació? Com, per exemple, escoltar una classe prenent notes i mirar el WhatsApp o mirant les xarxes…

05:43
Lucía. Jo crec que no. És a dir, al menys jo soc incapaç. Soc incapaç de concentrar-me en el que està dient el professor, o el que sigui, i alhora estar prenent apunts i amb el mòbil al costat. Soc incapaç.

05:54
Ana. Jo crec que és una cosa que es pot entrenar. És a dir, per exemple, un metge quan està reanimant una persona… doncs està realitzant una maniobra, avaluant el pacient, llegint, escoltant el que li diuen, i tot això mentre… va pensant quins són els passos següents perquè, és clar, ha entrenat per això. Llavors sí que crec que es pot.

Catherine L'Ecuyer conversando con dos estudiantes
06:12
Catherine L'Ecuyer. I quan fem diferents coses alhora que requereixen processar informació, guanyem en temps i en eficàcia?

06:19
Lucía. Home, és clar. Si fas dues coses alhora crec que sí que es guanya en temps, però jo crec que no és temps de qualitat.

06:25
Ana. Sí, potser més en temps que en eficàcia, probablement. És a dir…

06:27
Lucía. Sí, en eficàcia no.

06:28
Catherine L'Ecuyer. Dons el que diuen els estudis és que quan acumulem activitats que requereixen processar informació, el que fem en realitat no és fer-les en paral·lel. Oscil·lem. Passem d’una activitat a una altra. Per exemple, si tenim A, B i C, doncs enfoquem a A i desenfoquem d’A, enfoquem a C i desenfoquem de C. I quan prestem atenció a A, tenim B i C a la memòria de treball. I, és clar, amb l’allau d’informació necessitem un criteri de rellevància, no? Per poder decidir: “Doncs això és el més rellevant, hi presto atenció. I això no ho és, no n’hi presto.” No? A la Universitat de Stanford, fa uns anys es va fer un estudi en què es van preguntar: “Si les persones que fan multitasca tecnològica oscil·len molt i fan servir molt la memòria de treball i el criteri de rellevància, llavors han de ser molt bons en aquestes tres coses, no?” Com dius tu.

07:28
Ana. Si

07:30
Catherine L'Ecuyer. Llavors, en quins d’aquests tres paràmetres creieu que les persones que fan multitasca tecnològica obtenien els millors resultats? Oscil·lació, memòria de treball o criteri de rellevància?

07:46
Ana. Jo potser diria criteri de rellevància. Perquè al final són capaços de veure què és important i què no i quedar-se només amb el més rellevant. No ho sé…

07:54
Lucía. Doncs jo crec que oscil·lació.

07:57
Catherine L'Ecuyer. Doncs la resposta és: en cap. Perquè quan fem moltes coses alhora, l’oscil·lació ens condueix a la pèrdua d’eficàcia. El col·lapse de la memòria de treball ens condueix a més errors, a més superficialitat… I sabeu què és el més impactant d’aquest estudi? El director d’aquest experiment, que és diu Clifford Nass, conclou dient: “Les persones que fan multitasca tecnològica són enamorades de la irrellevància.” Què us sembla?

08:36
Lucía. Doncs sí.

08:37
Catherine L'Ecuyer. Recordeu: això, les tauletes tàctils, els mòbils… Són uns grans consumidors de la nostra atenció.

08:45
Ana y Lucía. És veritat. Sí.

08:46
Catherine L'Ecuyer. I quan no portem les regnes del seu ús, llavors ens genera un empobriment de l’atenció.

08:52
Ana y Lucía. Sí.

08:53
Lucía. Doncs moltíssimes gràcies.

08:55
Catherine L'Ecuyer. Gràcies

08:59
Berta. Hola, Catherine

09:00
Catherine L'Ecuyer. Hola. Molt de gust.

09:01
Berta. Soc la Berta. Molt de gust, és un plaer.

09:03
Catherine L'Ecuyer. Igualment.

09:09
Berta. Soc directora d’una escola i m’agradaria fer-te algunes preguntes. Creus que hi ha una crisi d’autoritat avui en dia?

09:18
Catherine L'Ecuyer. Crec que l’autoritat s’està perdent pel concepte erroni que s’ha tingut d’ella durant molt de temps, no? “És veritat perquè ho dic jo.” No és un argument vàlid, perquè l’autoritat educativa no és font de coneixement perquè sí. Dos més dos són quatre, però no perquè ho digui jo. Són quatre perquè és veritat.

09:43
Catherine L'Ecuyer. L’educador transmet coneixement però no genera veritats. Per tenir autoritat vertadera crec que un educador ha de saber deixar anar. Ha de saber, doncs, perdonar. Ha de saber, també, demanar perdó. Els alumnes, els fills, han de veure que els seus mestres i els seus pares no actuen motivats pel desig de tenir sempre la raó.

10:13
Catherine L'Ecuyer. Per què? Perquè, de fet, ens podem equivocar i continuar tenint molta autoritat. Per què? Perquè el factor clau de l’autoritat no està en la perfecció, està en la confiança. De fet, no existeixen educadors perfectes, només existeixen aquells que, escudant-se darrere l’autoritat, fingeixen ser-ho. La idea és que els alumnes han de veure que els seus mestres i els seus pares estan al servei de la seva educació, no que els alumnes estan al servei del compliment d’unes normes estrictes, no? Hem de preguntar-nos pel sentit i per la raonabilitat de les normes que imposem en relació amb les finalitats que pretenem aconseguir, no? De fet, en l’educació, com passa gairebé sempre, el problema succeeix quan barregem finalitat i medis.

11:11
Berta. Exacte. Avui en dia el paper del docent ha canviat. Els nens i les nenes tenen accés a la informació des de la tauleta tàctil. Tenen tot el coneixement allà. Això no fa que es qüestionin el concepte o l’autoritat del docent?

11:28
Catherine L'Ecuyer. Tenim tendència, des de fa uns anys, a donar més importància a les metodologies i als dispositius que als continguts i als mestres. És correcte això? La resposta es troba en un estudi realitzat per McKenzie l’any 2011, on analitza vint sistemes educatius de tot el món.

11:52
Catherine L'Ecuyer. És interessant perquè l’estudi explica com sistemes educatius amb despeses semblants poden arribar a obtenir resultats diferents. I, llavors, l’estudi conclou dient: “La qualitat d’un sistema educatiu mai no estarà per sobre de la qualitat dels seus docents”.

12:13
Catherine L'Ecuyer. Perquè el mestre és la clau en l’èxit d’un sistema educatiu. Perquè el mestre és qui coneix i estima la seva matèria. És qui la transmet amb passió, amb afecte, amb sensibilitat, amb intuïció… Qualitats que mai no tindran els dispositius tecnològics.

12:35
Berta. Què opines de les noves pedagogies innovadores: flipped classroom, treballar amb tauletes tàctils a l’aula, treball cooperatiu, l’eliminació de les assignatures…?

12:46
Catherine L'Ecuyer. Doncs, mira, hauria de parlar sobre cada cosa en el seu context. Però crec que és important distingir les modes de les propostes de valor. És important que els nostres fills tinguin una educació basada en les evidències, no en les modes i tampoc en les ocurrències, no? L’educació… hem de recordar que no és vertadera perquè és innovadora, sinó que és innovadora perquè és vertadera.

13:16
Berta. Hi ha alguna manera de casar l’educació clàssica amb les noves pedagogies?

Catherine L'Ecuyer charlando con una profesora
13:22
Catherine L'Ecuyer. Agustí d’Hipona deia fa molts anys: “Un cop els mestres han explicat les disciplines, llavors els alumnes jutgen per sí mateixos si han dit coses que són vertaderes.” I acaba dient: “És llavors quan aprenen.”

13:39
Catherine L'Ecuyer. Llavors veiem que això que l’alumne és protagonista de la seva educació no és un invent de les noves pedagogies. No obstant això, ens ho recorden i ens ajuden a allunyar-nos del conductisme, del mecanisme que ha caracteritzat una corrent de l’educació tradicional durant molt de temps que ens ha fet veure els nens com uns éssers passius, uns éssers programables als quals anem afegint coneixement.

14:10
Catherine L'Ecuyer. Però compte, perquè això que els alumnes són protagonistes de la seva educació no vol dir que l’alumne s’inventi la realitat. Vol dir que l’alumne descobreix la realitat però amb l’ajuda del mestre, fent-la seva. La realitat no es construeix, es descobreix.

14:37
Catherine L'Ecuyer. Llavors, aquesta interpretació, podríem dir que no ontològica del constructivisme, sí seria un punt de trobada entre l’educació clàssica i l’educació… les noves pedagogies. I crec que això es veu molt ben reflectit en els escrits de Maria Montessori, que reconcilia molt bé l’educació clàssica amb les noves pedagogies quan diu: “Els nostres fills no fan tot el que volen, sinó que volen fer tot el que fan.”

15:09
Berta. Bé, doncs moltíssimes gràcies.

15:11
Catherine L'Ecuyer. Gràcies a tu, Berta.

15:14
Catherine L'Ecuyer. A reveure.

15:14
Berta. Ha estat un plaer, Catherine.