“Aprendre com aprendre és més important que mai”

Jimmy Wales

. Creador de Wikipedia

És reconegut per ser el creador del projecte col·laboratiu més important del món: Wikipedia. Una enciclopèdia en línia que està editada en dos-cents vuitanta i vuit idiomes i que compta amb més de quaranta-sis milions d'articles. Entre d'altres premis, l'any 2015 va rebre el Premi Princesa d'Astúries de cooperació internacional per la seva contribució al foment i difusió del coneixement a la humanitat. Jimmy Wales és un apassionat de l'educació, especialment de les possibilitats que l'aprenentatge informal ofereix actualment per a l'educació de les persones. Nomenat com la sisena persona més influent del món, Wales sosté que en part gràcies a la tecnologia, l'aprenentatge va més enllà de l'escola o la universitat, i assenyala la necessitat de continuar aprenent durant tota la vida.


Creant oportunitats

Jimmy Wales

És reconegut per ser el creador del projecte col·laboratiu més important del món: Wikipedia. Una enciclopèdia en línia que està editada en dos-cents vuitanta i vuit idiomes i que compta amb més de quaranta-sis milions d'articles. Entre d'altres premis, l'any 2015 va rebre el Premi Princesa d'Astúries de cooperació internacional per la seva contribució al foment i difusió del coneixement a la humanitat. Jimmy Wales és un apassionat de l'educació, especialment de les possibilitats que l'aprenentatge informal ofereix actualment per a l'educació de les persones. Nomenat com la sisena persona més influent del món, Wales sosté que en part gràcies a la tecnologia, l'aprenentatge va més enllà de l'escola o la universitat, i assenyala la necessitat de continuar aprenent durant tota la vida.


Creant oportunitats

Transcripció

Jimmy Wales. Sóc en Jimmy Wales, el fundador de Wikipedia. Sóc pare de tres filles de diferents edats i m’apassiona l’educació. Una de les coses que més m’interessa és com la tecnologia afecta a l’educació. Una de les meves preocupacions principals és la diferència entre l’educació formal i la informal i la revolució tan increïble que es pot portar a terme amb la possibilitat d’aprendre de manera informal com mai abans s’havia fet.

00:27
Jimmy Wales. La visió de Wikipedia és que puguem imaginar un món en el que cada persona d’aquest planeta disposi d’accés lliure i gratuït a la totalitat del coneixement humà. La meva família dona molta importància a l’educació, o sigui que ha format part de la meva vida.

00:40
Joel Dalmau. Explica’m una mica com vas créixer en aquest ambient educatiu, perquè entenc que és una mica particular.

00:47
Jimmy Wales. Sí, vaig anar a una escola privada molt petita que van obrir la meva mare i la meva àvia. La majoria d’anys només hi havia quatre nens a la meva classe. Era una mica com l’escola unitària d’Abraham Lincoln. Per mi va ser genial, vaig tenir molta llibertat per llegir. Llegir l’enciclopèdia va ser una cosa crucial en la meva infantesa. No vaig tenir una educació molt usual, però va ser molt bona.

01:18
Joel Dalmau. Sembla molt inusual, però després vas anar a la universitat. Com et vas adaptar a això? Com va ser?

01:23
Jimmy Wales. Bé, la universitat no em va anar bé, al començament, era massa jove per ser allà. Em vaig graduar a l’institut amb 16 anys, o sigui que vaig entrar a la universitat molt jove. Però amb el pas del temps me les vaig manegar i vaig aconseguir tenir un màster en finances. Vaig començar un doctorat però mai el vaig acabar i vaig decidir que volia provar altres coses fora de l’àmbit acadèmic.

01:46
Joel Dalmau. És bastant interessant, perquè crec que això li passa a molta gent, potser està relacionat amb el model educatiu actual. Què en penses, del sistema d’educació convencional?

01:59
Jimmy Wales. Per mi el que és realment interessant és que el sistema d’educació tradicional continua sent molt important però no canvia prou ràpid. Vas al col·legi, et gradues a l’institut, vas a la universitat i aconsegueixes un títol, profunditzes més i et treus un màster o un doctorat. Està tot molt pautat segons el sistema tradicional, tot i que s’està modernitzant una mica. Recordo algunes classes de la universitat en que un professor molt avorrit es posava dempeus davant de tots i llegia una lliçó mentre tu prenies apunts. És una forma molt absurda d’ensenyar, sobre tot si ho comparem amb altres professors interessants i dinàmics que ensenyen mitjançant un vídeo. Fins i tot això és massa antiquat per pensar-ho. I el professor que era avorrit a la seva classe tenia tutories a les que podies anar a parlar sobre algun tema que no haguessis entès, aquella educació individualitzada és molt important, no hauríem de rebutjar-la però hauríem de revisar algunes altres pràctiques, com la idea d’haver d’aprendre unes dades i exercicis determinats abans d’assolir un lloc de treball on t’hi estaràs 40 anys, això ja no funciona. En comptes d’això, has d’aprendre a aprendre. Sobretot si pensem que l’educació formal és més important que mai, i que una part d’aquesta educació es basa en com continuar aprenent durant tota la teva vida.

03:22
Jimmy Wales. Una cosa que crec que és molt interessant són els cursos gratuïts d’Internet. Hi ha molta gent que critica els cursos d’Internet, però jo crec que no té sentit i és injust, perquè una de les crítiques és que molta gent comença cursos en línia però no els acaba mai, potser escolten un parell de lliçons i ho deixa. El motiu pel que penso que aquesta no és una crítica vàlida, tot i que pot ser interessant i ens ajuda a millorar el curs per si fos avorrit o una cosa així, però jo vaig descarregar un cop les lliçons sobre la història d’Anglaterra, quan em vaig mudar a Londres per primer cop. Era professor a la universitat d’Oxford, ensenyant segons la manera tradicional. El curs era molt interessant i molt bo, però no vaig tenir accés als materials del curs i això em va suposar un problema. El vaig deixar sense acabar a la quarta lliçó, crec que en total eren 25, ara mateix no ho recordo bé. Però no passa res, vaig sentir quatre lliçons sobre la història d’Anglaterra i d’una altra forma no ho hauria fet mai. Això té valor, raó per la que la teoria que si no acabes un curs no serveix per res no és vàlida. Jo no intentava convertir-me en un expert, no volia obtenir un títol universitari. Sóc un adult, no necessito aprendre-m’ho en profunditat, tinc coneixements generals d’història però en aquell moment vaig sentir interès pel tema, ho vaig provar, em va agradar, però mai vaig acabar el curs, i què?

Jimmy Wales el aprendizaje informal
04:46
Joel Dalmau. Al començament has comentat les diferències entre l’educació formal i la informal, ens ho pots explicar una mica millor? Ens pots explicar les diferències i la teva opinió al respecte?

04:57
Jimmy Wales. Per mi l’educació formal sempre s’ha basat en la manera tradicional. L’aprenentatge informal és, pràcticament, tota la resta. I pot tenir enormes variacions. Potser sents a la ràdio que ha passat alguna cosa horrible a l’Azerbaidjan i penses: “l’Azerbaidjan, sé on és, més o menys, però no sé gaire coses del lloc, ho haig de buscar”. I la gent ho fa i pensa: “Ah, l’Azerbaidjan, on és, què fan els seus habitants, quins problemes tenen, què ha passat…” I coses similars. Això és un aprenentatge informal. Potser no té cap objectiu específic, perquè no aconsegueixes un títol, una carrera, un creixement o alguna cosa similar, és molt més simple. Però la gent que ho fa es converteixen en millors ciutadans, oi? Entenen el món molt millor i han aprés alguna cosa, o sigui que la pròxima vegada que sentin alguna cosa sobre l’Azerbaidjan entendran el problema perquè l’han investigat.

05:58
Joel Dalmau. Sembla que ara tenim més recursos que mai per fer-ho. A Internet tenim informació en abundància, però la informació no és equiparable a l’educació. Quina mena de relació hi ha entre l’educació i la informació?

06:18
Jimmy Wales. Bé, són molt diferents. Hi ha molta informació a Internet, però a vegades està organitzada, d’altres vegades no és precisa, d’altres vegades està molt manipulada… Una de les funcions de Wikipedia, sobretot en els països desenvolupats on hi ha un excés d’informació, és ajudar a donar-li sentit. Si busco a Google la reina Victòria, em surten, no ho sé, milions d’enllaços, però segurament hi ha una entrada a Wikipedia sobre allò que vull saber, un resum de la vida d’aquesta persona, el seu impacte en la història i molt més. És molt important tenir diferents maneres de fer que la informació d’Internet tingui sentit, perquè tenir informació no és el mateix que tenir coneixement. Has de tenir molta habilitat per jutjar la qualitat de la informació que reps i integrar-la en el teu ampli coneixement.

07:24
Joel Dalmau. Has mencionat que necessitem algunes habilitats per poder-ho fer, quines habilitats creus que són necessàries?

07:31
Jimmy Wales. Algunes són molt òbvies, molt bàsiques, retrocediríem fins l’educació que ens van donar a la infància. Comprendre allò que llegeixes i tenir un ampli vocabulari és important perquè et trobaràs moltes coses diferents. Però també l’habilitat per reconèixer les mentides. Realitzar un raonament lògic, ser capaç d’avaluar i jutjar la informació que reps perquè a Internet hi ha molta informació errònia i has de ser capaç de dir: “d’acord, quins són els indicadors que aquesta informació és vàlida i com puc comprovar-ho amb el que ja sé?”. Llavors m’asseguro que allò que estic llegint coincideix amb els fets, si no és així estaria omplint-me el cap amb bestieses. Hi ha una altra cosa que hauria de mencionar, a vegades la informació és de qualitat però no és compatible amb el meu nivell de coneixement, raó per la qual no em fa cap bé. Un dels errors que comet la gent és que, com tu ja saps, ara es poden trobar articles acadèmics de molt bona qualitat, per exemple, de medecina, en els que pots llegir sobre un estudi que s’hagi fet i els resultats d’aquest. Però és difícil situar-ho en context, potser és un cas d’estudi estrany, potser té un resultat inusual que contradiu 50 estudis previs. Si ets un professional en aquest àmbit dius: “aquest estudi està ben dissenyat, però té un resultat diferent a la resta, és interessant però no crec que el tingui en compte perquè és molt inusual”. Per altra banda, si no coneixes el tema, diràs: “Bé, és al Harvard General Medicine, deu ser veritat”. Però no té per què, això passa moltes vegades. Però el que respon a la pregunta directament és que jo crec que la gent ha de pensar d’una manera més tradicional. T’has de preguntar: “Això és cert? Donen proves de les afirmacions que fan? És un tema molt sensible i no hi ha res que li doni suport?”. Necessitem començar a introduir des d’edats molt primerenques l’anàlisi crític, ensenyar algunes fal·làcies estadístiques i coses similars, perquè és necessari. Et trobaràs molta informació a una edat molt primerenca, et bombardejaran amb informació de fonts molt més diverses que en el passat. I has de tenir l’habilitat de dir: “bé, aquest argument no és vàlid perquè l’únic que fa és insultar l’altra part. Potser em convenci una mica però no és un argument vàlid. I, ja saps, haig d’aprendre a raonar correctament”.

10:16
Joel Dalmau. Tens fills.

10:18
Jimmy Wales. Sí.

10:19
Joel Dalmau. Tenen edats diferents, i per això la seva educació no es troba en la mateixa etapa. Quins consells els dones sobre la manera com investiguen i aprenen?

10:29
Jimmy Wales. Les de quatre i set anys no investiguen gaire.

10:35
Joel Dalmau. És veritat.

10:35
Jimmy Wales. El consell que els donaria, simplement, és que fossin curioses. L’important és que investiguin el món que les rodeja. A la més gran li diria aquestes coses de les que he estat parlant, que intenti ser neutral per poder examinar els arguments d’ambdues parts de manera racional. Estic pensant en coses com si llegeixo un diari o una revista prestigiosa, tenen processos per comprovar la informació, tenen editors que la revisaran i veuran que és plausible, s’asseguren que els periodistes facin adequadament les entrevistes i documentin allò que han trobat… No com la premsa groga que repeteix coses sense sentit que han copiat d’un altre mitjà i coses similars. Crec que això és el que hem d’ensenyar a la gent jove perquè sigui mínimament competent a Internet i no siguin víctimes d’una cosa que sembla real a primera vista, però que si investigues una mica descobreixes que no és possible. He vist molts exemples, conec moltes d’aquestes històries, et puc donar un exemple que crec que és molt interessant perquè recull moltes de les coses que ens confonen. És la història d’una parella jove que volia tenir un nen i estaven tenint problemes per concebre’l, no podien, i van decidir anar al metge, a una clínica de fertilitat. I van descobrir, horroritzats, que eren bessons. Els havien separat en néixer i no ho sabien. Aquesta és una gran història, una tragèdia humana, penses: “pobra gent…”. La història va passar al sud profund dels Estats Units. Però hi havia alguns aspectes de la història que, si els observaves amb atenció, deies: “Espera un moment”. No donen el nom de les persones, això és lògic, no diuen com es diu la clínica, el metge no té nom, només anomena la ciutat, que era Jackson, Mississipí. Si fossis nord-americà pensaries que aquesta ciutat és un lloc retardat on probablement s’haurien casat encara que fossin germans. Llavors, el lloc és una ciutat del sud on es casen entre familiars i coses així. És una gran història humana, però no existeixen proves que sigui remotament certa. Molt pitjor, està bastant clar que no és certa, perquè és una adaptació d’una altra història similar que va aparèixer en una pàgina de notícies uns mesos abans en una altra ciutat i on la clínica tenia un altre nom. Si jo estigués donant classe a adolescents de 15 anys, els ensenyaria exemples com aquest, els demanaria que avaluessin si la història és certa o no, i els animaria a buscar informació sobre si en un diari seriós es donarien dades com el nom del metge, no hi ha motius per no anomenar-lo. Podrien no donar el nom de la parella perquè és una història vergonyosa per ells i potser volen intimitat. Però s’hauria comentat que no que no diuen el nom de la parella per respecte i intimitat, però, el nom del metge? És clar que sí. I el de la clínica? La pots mencionar, no hi ha res en aquesta història que els pugui avergonyir. Però també pots fer servir Google per buscar algunes de les frases clau i veure d’on han sortit. Veure si s’ha desmentit a Snopes o pàgines similars, no? Hi ha moltes eines disponibles. Aquesta és una de les coses que hem d’aprendre. Una de les eines més poderoses és convertir-se en una persona influent, parar atenció a les notícies, pensar sobre aquestes coses, recpensar-s’ho una mica abans d’enviar alguna cosa. És un procés continu, però crec que pels joves és molt important educar-se en el funcionament dels mitjans de comunicació per no creure’s les fal·làcies.

14:27
Joel Dalmau. Quin paper juguen les xarxes socials en la manera com rebem la informació avui en dia?

Jimmy Wales el aprendizaje informal
14:32
Jimmy Wales. Crec que a molts de nosaltres ens arriba informació per xarxes socials, òbviament, un amic comparteix alguna cosa i nosaltres ho llegim. Crec que una de les coses més importants durant els últims anys ha sigut que hem vist caure dràsticament el nombre de persones que diuen que es creuen alguna cosa perquè ho ha compartit un amic seu. Moltes persones s’han adonat que, tot i que un amic comparteixi una notícia, no significa que sigui certa. Crec que això és bastant esperançador, la gent està començant a dir: “bé, en realitat ho hauria de comprovar. Ho hauria de comprovar en una font d’informació que m’inspiri confiança”. Aquesta és una part molt important per intentar reconèixer aquest món.

15:12
Joel Dalmau. Canviant de tema cap a l’aspecte social i la col·laboració, òbviament això a la Wikipedia ha sigut un aspecte clau. Com creus que la col·laboració i l’educació poden anar de la mà?

15:27
Jimmy Wales. Crec que la col·laboració és molt important en l’educació per diverses raons. La primera és que, a mesura que anem avançant en el món, el treball es basa en el coneixement i la informació, i la col·laboració és una habilitat molt útil. Si no tens la capacitat de treballar amb altres persones de manera productiva, serà una cosa contraproduent, és una habilitat bàsica que has de tenir. Però a més, és una manera molt efectiva per aprendre una cosa de veritat. Si intentes aprendre una cosa i treballes amb altres persones que també volen aprendre el mateix, que es pregunten coses, es desafien, que tenen opinions diferents sobre el significat d’una cosa i hi profunditzen, treballen i ho resolen en comú per arribar a un coneixement molt més profund. Molta de la gent que treballa a Wikipedia aprèn coses sobre el que els apassiona gràcies a la interacció amb diferents fonts i assimilen la informació de maneres noves. És una eina molt poderosa per ajudar-nos a entendre, a aprofitar les idees d’altres persones. Si et tanquessis en un àtic durant cinc anys i fessis hipòtesis, escrivissis i coses similars, quan sortissis al món real i presentessis les teves idees descobriries que, en realitat, has passat per alt una cosa molt important i fonamental que, si haguessis estat acompanyat, hauries notat, ja que aquella persona ho hauria debatut amb tu. Això no vol dir que l’individu, en termes de concentració, enfocament i enteniment no sigui important, ho és. Però necessites posar a prova el teu coneixement de tantes maneres com puguis i amb altres persones intel·ligents que també estan intentant entendre el món, és una gran tècnica.

17:11
Joel Dalmau. Això ha tingut una gran importància en com s’ha construït Wikipedia. Em podries explicar alguna cosa sobre aquest procés?

17:19
Jimmy Wales. A la Wikipedia hi ha una gran comunitat de persones. I la comunitat treballa conjuntament per col·laborar en l’edició i l’ampliació de l’enciclopèdia. Saben que hi ha l’article i després hi ha les pàgines de discussió, i aquí és on discutim què no funciona i com ho podem millorar. La gent observa si un paràgraf sembla erroni, si no estan d’acord amb el que hi posa i intenten millorar-lo debatent, fins que algú ho canvia i arriben a una solució. És un procés continu, un diàleg continu, que quan funciona bé es basa en la neutralitat, en els fets, en presentar informació d’una manera calmada i que fins i tot la gent que no hi està d’acord digui: “d’acord, aquesta és una bona explicació”. Gairebé sempre funciona correctament.

18:13
Joel Dalmau. En quines coses t’has de fixar per editar un article per la Wikipedia?

18:18
Jimmy Wales. Una de les coses més importants és la idea de la neutralitat. Estem acostumats a que els mitjans siguin molt bel·ligerants o que intentin convèncer-nos de manera una mica polèmica i, a vegades, és una mica difícil per la gent que va aprendre a escriure de manera més calmada i neutral, cenyint-se als fets. I a vegades un dels motius que té la gent per escriure a Wikipedia és que estan enfadats sobre algun tema, malgrat que aquest no sigui un dels millors motius per entrar a Wikipedia, perquè seràs parcial i no hi encaixaràs bé. Una altra de les coses més fantàstiques que es poden llegir, i sobre la que hem estat pensant, és la competència dels mitjans. És necessari llegir la nostra política de fonts fiables, és molt completa i plena de matisos, on es discuteix sobre què és una font fiable. Una de les coses clàssiques a Wikipedia és que se li hagi posat l’etiqueta de: “s’ha qüestionat la neutralitat d’aquest article”, o “la següent secció no anomena cap font”. Bé, ensenyem als estudiants els significat d’aquestes coses, ensenyem-los què han de fer quan s’hi enfronten, si veuen un article a la Wikipedia que diu: “s’ha qüestionat la neutralitat d’aquest article”, que pensin que potser l’article no sigui del tot cert. Potser hauries d’anar a la pàgina de discussió i veure què estan debatent. Potser això sigui el més interessant de l’article, potser puguis investigar alguna cosa, parlen d’un tema interessant però que, potser, sigui una cosa complicada d’entendre. És molt important pensar sobre què significa tenir una font. Si veus una entrada a Wikipedia, quan hauries de confiar en el que hi posa i quan no? Aquestes són preguntes molt importants perquè tothom ho utilitza.